Ahir vaig anar a Barcelona i em vaig passejar un moment pel Passeig de Gràcia. Quina buidor i quina tristor ... Què passa quan s'acosta Nadal, per què la gent compra d'aquesta manera? Llegeixo al diari que cada català es gasta per Nadal uns 700 euros, entre menjar, roba, regals, lleure ... No cada família, no: cada habitant.
Pobre Salvat-Papasseit, si veiés aquesta bogeria consumista!
NADAL
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada