Abans, quan jo era petita, del Gospel en dèiem cançons espirituals negres, que no sé si és ben bé el mateix, però si no ho és, s'hi assembla molt. Les pel·lícules americanes ens han ensenyat escenes magnífiques de cors d'africans cantant a missa i entusiasmant-se, i, és clar, entusiasmant els oients. 
Ahir vam veure una cosa una mica diferent, un tipus de cant que s'allunya del clàssic Happy day, i que combina la dansa i el cant africans amb la cançó espiritual, una barreja preciosa, cantada amb sentiment i alegria, una autèntica meravella. Des del dia que vaig anar a escoltar el Dalai Lama que no sentia tanta pau i alegria interna. Fins i tot el nus de la gola quasi se'm va desfer del tot. Si teniu ocasió d'anar-hi, no us perdeu aquest Soweto Gospel Choir, en la seva senzillesa hi trobareu tota la grandesa del cant.
divendres, 28 de desembre del 2007
Les cançons espirituals negres
Publicat per
Eulàlia
a
7:50
Etiquetes de comentaris: Cançons espirituals negres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada