Schubert, Schönberg i ara Händel

Aquesta tardor hem estat de sort a l'Auditori de Girona, perquè el programa musical ens ha ofert algunes joies, com La truita de Schubert, interpretada per l'Orquestra de Cadaqués, que és una meravella. Aquest diumenge vam poder sentir el Messies, de Händel, amb una interpretació justeta, però molt digna. Sens dubte, el millor va ser el cor. L'orquestra (Orquesta Barroca de Sevilla) estava tan tensa que no es va deixar anar gairebé fins al final, i llavors, com que ja havien salvat el concert, van tocar amb seguretat i sentiment i van millorar moltíssim. Al final, una propina de l'Al·leluia, amb els solistes incorporats al cor, que, és clar, va fer que tothom se n'anés a casa d'allò més feliç (nosaltres incloses). Hauria estat bonic que la gent s'hagués posat dreta mentre tocaven aquest bis de l'Al·leluia. Bé, simplement dir una vegada més que tot el Messies és una obra magnífica, d'aquelles que et fa sentir en pau amb el món i amb tu mateixa ... quina meravella!

I bé, oh sorpresa, ara resulta que Ibercamera ens porta aquest hivern a Girona orquestres europees de primera línia, començant per la Toscanini amb en Lorin Maazel, que a més interpretarà la Cinquena de Beethoven. Es pot demanar res millor?
Dins d'aquest panorama, a mi la música de Schoenberg em va fer el mateix efecte que si els músics sortissin a l'escenari i comencessin a emetre sons sense ordre ni concert, ni per descomptat la més mínima harmonia entre ells. La senyora alemanya recitant el Pierrot Lunaire en alemany (sort que no hi enteníem res, perquè el text és bastant tètric) hi va acabar de posar el toc d'inversemblança. Pel que fa a la música, potser sóc antiquada, però em quedo definitivament amb els clàssics.